BIOGRAFIA:
Yasujiro Ozu (小津安二郎) naix a Fukagawa, Tòquio, el dia 12 de desembre de 1903. Fill de Tonarosuke Ozu i Asae Ozu, era l'intermig de cinc germans, tenia una forta vinculació amb dos d'ells, Nibuzo i Toki, una cosa que no es podia dir de la relació amb el seu pare, el qual, com a conseqüència del seu treball de comercial, a penes es relacionava amb el petit Ozu. Entre els anys 1916 i 1922, estudia en Matsuzaka, però més que els seus estudis, seran els films de Pearl White, Lillian Gish o William S. Hart, allò que més recordarà el cienasta amb el pas del temps.
L'any 1923 retorna a la capital nipona després d'un any on comença la seva afició al sake i les sortides amb els seus amics. Un cop a Tòquio, i gràcies al seu oncle Teihiro Tsutsumi, té el seu primer contacte amb el món del cinema, al entrar, com ajudant de càmera, als estudis Schochiku. També seria allí on coneixeria a Kogo Noda, el guionista que acompanyà a Ozu bona part de la seva carrera.
Poc a poc, Yasujiro Ozu va "creixent" dins la indústria cinematogràfica. Primer, com ajudant del director Torajido Saito en 1926 i tot seguit amb l'escriptura d'un guió, kawaraban kachikachiyama, que no veuria la llum fins 1936. Finalment, l'any 1927, estrena el seu primer film com a director, baix el títol zange no yaiba, un drama històric, actualment, desaparegut. A partir d'aquest moment Ozu comença una carrera com a director carregada de títols, majoritàriament, de caràcter comercial i de forma ininterrumpuda fins a 1937. A mode d'exemple, podem veure com l'any 1930 estrena fins a set films.
Amb l'arribada de la Segona Guerra chino-japonesa en 1937 i la posterior Segona Guerra Mundial, la filmografia del cineasta quedaria interrompuda, estrenant des de 1937 fins 1945 tan sols dos films. Un cop finalitzats els conflictes bèl·lics, però, la seva carrera es reprendria, dirigint les grans obres mestres per les que serà recordat. Entre 1949 i 1953 dirigeix Banshun, Bakushu i Tokio monogatari, una trilogia protagonitzada per l'actriu Setsuko Hara, interpretant al personatge de Noriko. A més el seu art cinematogràfic comença a ser reconegut per Europa i Estats Units, gràcies, sobretot, a Tokio monogatari. També és durant aquest període quan comença a rebre els màxims galardons, com el Kinema Jumpo, el premi Geijutsusai (1950), el Tokyo-Tomin (1951) la Medalla d'Or de Tòquio (1958), Trofeo Sutherland (1958) o la participació en el Festival de Berlin en 1962.
Tot i que va continuar treballant de forma imparable, durant 1963, la seva salud comença a flussejar. Està treballant durant aquell any el que serà el seu rader film i possiblement, un dels més pessimistes, Sanma no aji. A finals d'aqell any, el 12 de desembre de 1963 (el dia del seu aniversari), Yasujiro Ozu mort, de la mateixa manera que el seu darrer protagonista, conseqüència d'un càncer.
Sobre la làpida del cineasta destaca un ideograma. Mu. Res.