Cha-no-yu (cerimònia del te)
El terme Cha-no-yu està compost per tres caràcters: cha o té; no, que traduiríem com "de" i que convertiria a te en un possessiu i yu o aigua calenta. Per tant una traducció literal seria "aigua calenta del te".
Tot i que la celebració de la cerimònia troba els seus orígens durant les primeres centúries del mil·leni passat, seran els canvis provocats per Zen-no-Rikyu en 1594 els que oferiran a aquesta cerimònia l'aparença que ha perdurat fins als notres dies. L'actitud de Rikyu cap a el Cha-no-yu, es poden definir en set regles bàsiques:
a) Un cop tots els invitats estan reunits en el banc d'espera, avisaran a l'anmfitrió colpejant una tabla.
b) Per portar a terme el cha-no-yu la ment i el cor han d'estar nets, per a fer-ho, els invitats han de llavar-se les mans i la boca abans d'entrar.
c) L'amfitrió sortirà a l'exterior de la cambra del te per ha rebre els invitats. Aquests entraran a la cambra per menjar, sortint de nou a l'exterior un cop han finalitzat l'àpat.
d) Quan l'aigua bull i realitza un soroll similar al de la brisa passant entre els pins, sonarà una campana i els invitats tornaran a entrar a l'interior de l'habitació. La temperatura de l'aigua ha d'estar a una temperatura especial.
e) Les converses vulgars no estan permeses ni dins ni fora de l'habitació.
f) Per mantindre la igualtat entre els presents, tampoc estarà permés la realització de complits.
g) El temps màxim serà de dos tokis, però es podrà ampliar si la conversa es troba en plena discusió religiosa o filosòfica.
El marc ideal per a la realització de la cerimònia és un petit pabelló construït en un jardí i composat de dos habitacions, el yoritsuki o sala d'espera i el chashitsu l'estança on es celebra la pròpia cerimònia. El jardí que rodeja aquest pabelló estará composat per elements naturals com roques, arbres, etc.
Els invitats que van arribant a la cerimònia es reuniran en el yoritsuki a l'espera de l'amfitrió els rep per accedir a la sala principal. Un cop allí els invitats no tan sols gaudiran d'un menjar previ a la cerimònia (kaiseki) sinó de la pròpia instància, on podran veure diferents objectes artístics com arts florals o pintures. El Kaiseki serà servida pel propi amfitrió i els invitats, a diferència del menjar servit durant una festa, hauran de deixar els plats buits, sent aquest fet, una mostra d'etiqueta. Un cop els amfitrions han finalitzat els plats i els postres, els deixaran de forma ordenada i abandonaran la sala per accedir de nou a la yoritsuki.
Durant l'espera l'amfitrió prepararà els estris per a la cerimònia. Quan ja està tot preparat, aquest avisarà als invitats mitjançant cinc o sis campanades. Mentre els amfitrions s'esperen, però, també han procedit a la neteja de la boca i les mans, representació de la neteja del cor i la ment. El pas al chashitsu es realitza per una apertura estreta on els invitats han de circular a la gatzoneta. Com hem dit, l'habitació on es celebra la cerimònia del te conta amb alguns objectes artístics, com són, arts florals, kakemono (grabat, generalment de color blanc i negre i pintat per artistes antics). A més, aquest espai compta amb el tokonoma (moble baix on es sol col·locar les arts florals) i el tatami o estora de palla.
Els altres objectes que trobarem en l'estança, seran per suposat, aquells elements necessaris per a la pròpia cerimònia, com són, un braser, un pitxer d'aigua freda, un cullerot de bambú, un bol per al te amb una espècie de brotxa anomenada chasen, una espàtula de bambú i el recipient on es troba el te, el cha-ire. Aquelles cerimònies celebrades amb l'única escusa d'ensenyar els bols o objectes d'art a la resta d'invitats, els invitats portaran el seu propi bol.
Per el procés per a la realització de la cerimònia és el següent: amb l'ajuda de l'espàtula o chashaku, es posa el te que s'ha reduït a pols, en el bol. Es vessa aigua calenta i es bat amb el chasen. Un cop la mescla està coberta d'escuma verda, l'amfitrió ofereix el bol a l'invitat d'honor, que després d'haver pres el primer glop, el passa al següent amfitrió, fins arribar a l'últim dels amfitrions, el qual finalitzarà el te que hagi quedat al bol. La subjecció del bol també es realitzarà d'una forma especial, la mà esquerra serà la que subjectarà el recipient, i la mà dreta la que el protegirà.
Un cop finalitzada la cerimònia, no serà estrany que els invitats realitzen preguntes sobre els utensilis utilitzats, ja que aquests poden tenir certa història i guardar records. També es poden establir converses relacionades amb la religió o la filosofia, un fet, que pot ampliar el temps destinat a aquesta cerimònia.
El te espés d'aquestes cerimònies rep el nom de koicha. En altres actes menos ceremoniosos, on el te s'acompanya de pastissos, es requereix un te menys espés, el usucha.
Un cop finalitzada la cerimònia del te, hom pot destacar la senzillesa de l'acte, un fet que dona sentit a la naturalesa de la cultura tradicional japonesa.