El teatre Nô correspon a una representació teatral que adquireix les set característiques essencials de la poètica Zen: la simetria, la simplicitat, l'austeritat sublime, la naturalitat, la profunditat subtil, la llibertat i la serenitat.



ESCENARI:



L'escenari d'aquest tipus de representació es troba elevat a uns 80 cm del terra amb una forma de "L" horitzontal i queda dividit en tres zones on es representarà l'obra: el butai o l'espai on es representa l'acció principal, el hashigakari o el lloc per on surt l'actor i el kagami-no-ma, format per quatre espills i que no serà apreciada per l'espectador. La funció d'aquesta darrera zona, és la de "transformació" de l'actor principal amb el personatge que ha de representar.

La decoració estarà formada en el fons per pintures de caracter natural (pins, montanyes...) però amb una aparença més esquemàtica que realista, atorgant a la representació un caràcter fantasmagòric. Els vestits i demés elements d'atrezzo, en canvi seran reals i es recercarà la utilització d'aquells elements escenogràfics de més bellesa.

Les representacions es duran a terme a l'aire lliure tot i que el hashigakari i el butai estaran coberts per una teulada. Aquesta coberta dalt de l'escenari, no tant sols té una funció de millorar l'acústica de la representació, sinó que també crea un espai diferent al que es troba l'espectador i que adquireix un significat més prop de la santitat que del món terrenal.

 

MÚSICA:



L'orquestra estarà formada per instruments de percussió i vent, utilitzats aquests últims en el moment de màxim clímax. La percussió utilitzarà un ritme de 2/4 amb una s'utiliza a l'hora d'utilitzars els contratemps. La intervenció de la música instrumental  té lloc en tres moments principals: l'entrada del shigue (protagonista), per a sostindre la intervenció musical o la d'acompanyament del cor.

El cor estarà format de 8 a 12 vocals col·locats en dues files on la seva funció serà la de portar a terme la narració o la dansa del protagonista. La seva funció principal serà la de presentar l'escena, descriure els paisatges, comentar l'acció i molts de cops parlar per boca dels shite o ​del waki, tot i això, no participaran mai de forma directa en l'acció. Es caracteritzen per la seva inmovilitat i la utilització d'un ventall que estarà tancat en tot mom.ent i col·locaran de forma horitzontal damunt les seves cames quan no estan intervenint.

La part instrumental rep el nom de Hayashi  i la part vocal  d'utai. A més, trobarem silencis que a diferència del silenci de la música occidental, no estarà calculat.

 

MOVIMENTS:

 

Els moviments dels personatges segueixen una estudiada coreografia. El protagonista, per exemple, realitzarà durant l'estructura de l'obra, danses curtes (recolzades en la música vocal) i danses llarges (recolzada en la música instrumental), formades per un conjunt de moviments, anomenats kata.  Tots els moviments poden ser realistes o simbòlics, però mai adquiriran una sobreexpressionalitat. El jo-ha-kû​ serà la subdivisió del temps de l'acció. 

 

SIGNIFICACIÓ:

 

Actualment existeixen unes 250 obres escrites de Nô, datades des de 1375 fins 1475 i que podem dividir en cinc gèneres segons el seu tema: 

a) Waki no: referent a històries dedicades a divinitats.

b) shura mono: samurais.

c) katsura mono: dones que es reencarnen.

d) Kyoran mono: esperits vegatius.

e) Kiri no: demonis o personatges posseïts per demonis.

 

A més de la bellesa en els elements decoratius que composen l'obra, el diàleg conté una enorme poesia on dominen el joc de paraules, polisèmies o associacions de paraules, que van acompanyades molt de cops per referències o al·lusions a ambients misteriosos, referències a allò diví.